• 1 mapa en 54 fulls (65 x 65 cm): 8 fulls amb tall irregular i 46 fulls amb tall regular (650 x 650 metres de costat)
• Escala 1:1 000
• Calculat a partir de 1823, els aixecaments dels fulls es van dur a terme entre 1825 i 1827
• Cobreix la zona d'exclusió militar de la plaça de Barcelona (2.088 hectàrees), això és tota l'àrea de la muntanya de Montjuïc i tot el sector fora muralla de la ciutat fins a l'entrada de la vila de Gràcia i pel nord est fins al començament del Clot i el Poble Nou. Tot i que el nucli urbà de la ciutat no es va cartografiar, si que es van dibuixar tot el perfil de la costa i el barri de la Barceloneta fins a enllaçar amb Montjuïc. Quan es fa el muntatge conjunt de tots els fulls, hi queda un forat al mig que correspon a la zona intramurs
• L'altimetria és en corbes de nivell dibuixades cada metre. La cota de referència amb valor 100 metres, està situada a l'entrada del castell de Montjuïc
• La planimetria dibuixa, en colors, fortificacions, edificacions, camins, xarxa hidrogràfica, usos del sòl i toponímia

L'exèrcit francès, conegut com a Cent Mil Fills de Sant Lluís, envaí Espanya el 1823 per a enderrocar el règim liberal vigent..

Un cop ocupada la ciutat de Barcelona el novembre d'aquell mateix any, l'exèrcit francès s'hi quedà gairebé quatre anys, sense que el govern espanyol tingués molta pressa per a fer-lo fora. En aquesta període de pau, els francesos aprofitaren, entra altres coses, per aixecar un mapa del pla de la ciutat, és a dir, de la zona fora muralla considerada d'exclusió militar.

Aquest aixecament coincidí amb un moment d'innovació tecnològica, metodològica i de renovació important de la cartografia militar francesa. D'aquí que van realitzar un mapa a escala 1:1.000, basat en una triangulació geodèsica i amb el dibuix de corbes de nivell cada metre.

El detall del mapa proporciona una informació mètrica mai vista fins llavors sobre una àrea de la ciutat que al cap de trenta anys viuria una transformació radical amb l'edificació de l'eixample.

El mapa ha estat pràcticament desconegut fins fa molt poc temps però ara la seva recuperació ens permetrà conèixer per primera vegada com era el territori que serví de base a la construcció de l'eixample de la ciutat.

El tractament tècnic

La rellevància del mapa ha propiciat la col·laboració entre l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Service Historique de la Défense per a posar el document a disposició dels estudiosos i el públic en general.

2015

• el SHD va digitalitzar a alta resolució els 54 fulls que formen el mapa

• l'ICGC va confeccionar el mosaic dels fulls i la georeferenciació del mapa
• l'ICGC va confeccionar la llegenda de tots els elements del mapa i va dissenyar el model de la base numèrica per a digitalitzar-lo en 3D
• l'ICGC va digitalitzar en 3D dos dels fulls del mapa

• l'ICGC i el SHD posen en línia els mapes georeferenciats

• digitalització en 3D de tot el mapa

De les tasques de vectorització del mapa, que s'han realitzat en 3D aprofitant les alçades dels edificis i les cotes i altra informació present als fulls, n'hem derivat dos producte molt útils per a la reconstrucció final de la Barcelona de l'época i que es combinará amb els models 3D de les edificacions:

-El Model Digital del Terreny (MDT, en anglès DTM): el relleu del sól nu sense objectes. Permet saber com era el territori a l'época i serveix de base per als edificis en 3D

-El Model Digital de Superfície (MDS, en anglès DSM): que és el model del terreny amb els objectes inclosos a la superfície, i que permetrà aixecar en 3D el plànol sense necessitat d'afegir-hi els models de les edificacions per separat